Aprenentatge de tipus mixt

Activitat 2 – Proposta blended learning (Disseny tecno-pedagògic de programes cursos o assignatures)

  • Comentaris recents

AVANTATGES I LÍMITS

DESCRIPCIÓ D’AVANTATGES I LÍMITS DE LES SOLUCIONS

D’APRENENTATGE DE TIPUS MIXT

En els darrers anys, la introducció de les TIC en els processos educatius i formatius està esdevenint un fenomen generalitzat a tots els nivells, i convé analitzar quina és la repercussió d’aquestes noves tecnologies en els processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A). L’arribada de les TIC i d’Internet ha suposat una modificació en la relació entre l’educació presencial, l’educació a distància i les tecnologies, orientant la direcció del present i del futur educatius cap a noves perspectives de canvi pedagògic.

Els processos educatius que integren l’ús de les TIC poden tenir com a referència diferents models formatius: presencials, que poden incloure el suport de les TIC; mixtos o blended; o totalment virtuals.

MODEL FORMATIU

Característiques, avantatges i límits

Aprenentatge presencial amb suport TIC

L’ensenyament presencial amb el suport de les TIC pretén canviar l’enfocament de les classes i la metodologia que es feia servir tradicionalment, la qual es centrava en l’exposició magistral per part del professorat sense cap espai perquè l’alumnat pogués participar, col·laborar en diferents tasques, interaccionar, comunicar-se, ser més autònom, etc.

Amb el suport de les TIC, l’ensenyament presencial es pot centrar més en l’aprenentatge que realitza l’alumnat, ja que s’aprofiten les TIC per a millorar els processos educatius. Ara bé, el suport d’aquestes no garanteix en si que les pràctiques docents canviïn, ja que això depèn essencialment de l’elecció del model pedagògic i de l’estil docent.

Entre els elements d’innovació que poden aportar les TIC a l’aula tradicional trobem, per exemple, els canvis en la distribució i ubicació de les taules per tal de crear nous espais on l’alumnat pugui treballar aplicant diferents tècniques de dinàmica grupal i fent ús de diversos mitjans i eines d’informació i comunicació (ordinador personal, PDI, Projector LCD, etc.), els quals fomenten una major comunicació i interacció entre l’alumnat, el professorat i els continguts objecte d’aprenentatge.

També cal dir que el suport de les TIC pot implicar un canvi en el rol de docents i alumnat. Per una banda, el personal docent hauria d’actuar no només com a transmissor de coneixements, sinó com a guia i facilitador del
procés d’aprenentatge. Per l’altra, l’alumnat pot realitzar majors esforços cognitius i pot ser l’encarregat de gestionar el seu propi procés d’aprenentatge, i per tant, pot esdevenir més responsable i autònom en tot el procés d’E-A.

Aprenentatge en línea

Els processos d’E-A virtuals ofereixen un model flexible i obert, amb oportunitats educatives a les quals es pot accedir des de qualsevol lloc i/o en qualsevol moment, reduint d’alguna manera la separació física entre l’alumnat i el professorat amb una gran quantitat de processos mediadors pel que fa al contingut, el monitoratge i l’avaluació d’adquisició de coneixements i actituds.

Actualment, els models d’educació virtual estan centrats en la web i en l’estudiant, oferint multitud de recursos per interaccionar tant amb el contingut com amb el personal docent, els materials i d’altres estudiants. Això ofereix a l’alumnat més oportunitats de triar en el seu procés d’aprenentatge per a millorar el nivell de les seves competències, habilitats i coneixements. Aquest també rep més suport i atenció en els moments necessaris, ja que les TIC poden ser un mitjà per atendre la diversitat d’alumnes.

Ara bé, perquè es preservi la qualitat dels processos de formació basats en l’e-learning, cal tenir presents alguns criteris que ens ajudaran a millorar-los, com ara la realització d’un bon disseny tecnopedagògic; una adequada planificació del procés, que ha de ser avaluable i modificable; una bona infraestructura; el coneixement dels grups d’alumnes i llurs necessitats d’aprenentatge, per tal de crear una educació virtual adient; que l’alumnat disposi d’un sistema de suport ajustat; formació i canvi de rol en el professorat, tot rebent l’ajuda que necessiti en aquesta transformació de l’entorn d’E-A; l’accés a l’electricitat i la connectivitat; etc.

Aprenentatge de tipus mixt

Quant a l’ensenyament mixt o blended learning, les TIC
hi poden adquirir una posició més rellevant, ja que en aquest cas el procés d’aprenentatge pot implicar una menor dependència de l’alumnat respecte del professorat en el sentit que no hi pot comptar a totes hores ni tampoc sempre de manera presencial, però en canvi les noves tecnologies poden ser el mitjà que els permeti tant comunicar-se de manera no presencial, tan de forma síncrona com asíncrona, com també construir coneixement amb el professorat i amb la resta de companys d’aula. Ara bé, el fet d’utilitzar més les noves tecnologies en el procés d’ensenyament-aprenentatge no implica que el model pedagògic i els rols de docents i alumnes canviïn, atès que el professorat també pot dur a terme accions docents no centrades en l’aprenent fent servir les TIC. De fet, aquestes poden ser utilitzades exclusivament amb l’objectiu de fer arribar els materials a l’alumnat, o bé per a mantenir la comunicació més enllà de la presencialitat entre els dos actors principals del procés educatiu, però sense plantejar-se la interacció entre aprenents.

També cal recordar que les TIC poden oferir l’oportunitat, en un context d’ensenyament i aprenentatge semipresencial, de continuar construint coneixement més enllà de l’aula presencial gràcies a unes eines que ajuden a fomentar l’autonomia de l’aprenent, però això no es pot donar si no s’adopta un model pedagògic centrat en l’estudiant i en la interacció entre iguals, sempre amb el lideratge del professorat, que ha d’estar ben present per tal de guiar i motivar adequadament l’alumnat.

COMENTARIS

Ja fa temps que les TIC s’estan integrant en els processos d’E-A de la mateixa manera que s’han anat introduint en altres aspectes de la nostra societat, com per exemple els mitjans de comunicació i la correspondència. Aquesta introducció de les TIC aporta alguns beneficis:

  • Promoure canvis en l’ensenyament a distància, permetent l’accés a la formació a persones que no poden incorporar-se a processos d’E-A presencials i fomentant la igualtat social i d’oportunitats.
  • Fomentar la formació continuada al llarg de la facilitant l’accés als estudis continus i d’ampliació des de qualsevol lloc i moment, oferint moltes oportunitats d’aprenentatge, flexibilitat d’horaris i eliminació de barreres geogràfiques.
  • Fomentar un tipus d’aprenentatge significatiu i centrat en l’estudiant, que sigui actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu. Aquest aprenentatge es construirà mitjançant la interacció i la comunicació entre els diferents agents que intervenen en els processos educatius (estudiants, docents i continguts).
  • Permetre la flexibilitat i individualització dels processos d’ensenyament-aprenentatge, ajustant l’ajuda que proporciona el professorat a les necessitats individuals de cada estudiant.
  • Creació de comunitats i aules virtuals que facilitin l’accés a diferents materials i bases de dades, permetent la realització de diferents tipus d’activitats (autònomes, complementàries i suplementàries) i desenvolupar sistemes de monitorització que permetin registrar tot el que passa a les aules virtuals. D’aquesta manera, les comunitats virtuals poden esdevenir un context socialitzador on sigui possible desenvolupar un aprenentatge situat i autèntic.
  • Reducció dels costos i creació d’un espai d’informació compartida que pot suposar un estalvi d’esforços a tots els nivells.

Però no tot són aspectes positius, atès que les TIC també poden afectar i perjudicar els processos formatius.

  • Dificultat en el seu control i homogeneïtzació. Sembla necessària la introducció d’uns estàndards que permetin un marc teòric que avaluï la qualitat dels processos formatius basats en l’e-learning, així com els continguts i la informació a la qual s’accedeix .
  • Manca d’habilitats i competències del personal docent en el camp de les TIC, que perjudica els processos d’E-A basats en l’e-learning. Per això cal que el personal docent tingui una formació de qualitat en contextos virtuals i que pugui recórrer a persones expertes quan calgui solucionar qualsevol problema. En el cas de l’alumnat, ens trobem sovint que no tots els serveis de suport a l’estudiant són els requerits i/o necessaris. En requereix un major esforç inicial de formació, tant per part del professorat com per la de l’alumnat.
  • Possibilitat d’obrir una bretxa digital en alguns indrets en els quals no hi ha prou recursos per desenvolupar les TIC.

Sovint la introducció de les TIC
implica uns riscos pels processos formatius. És important que les institucions educatives tinguin clars els objectius que volen assolir amb la introducció de l’e-learning i que per a això dissenyin uns processos formatius que incloguin les TIC amb unes bases tecnopedagògiques i metodològiques clares, que tinguin en compte les característiques d’aquests processos i que plantegin expectatives realistes, atès que en cas contrari es pot caure en fer servir les mateixes metodologies que en els processos d’ensenyament presencial convencionals, desaprofitant les potencialitats i possibilitats de les TIC i continuant amb models centrats en el professorat com a transmissor dels coneixements.

També podem córrer el perill de no aprofitar totes les potencialitats tecnològiques i pedagògiques que ofereixen les TIC, atès que sovint trobem models que exploten només les possibilitats informatives (per proporcionar, organitzar i compartir informació) i no les comunicatives i col·laboratives que ofereix l’e-learning. Això comportaria modificar els models pedagògics per adaptar-los a la incorporació de les TIC.

Seria important fomentar un canvi de rol en el personal docent, formant-lo i donant-li suport en aspectes didàctics i tecnològics per tal que incorpori les TIC en la seva pràctica docent. Aquesta seria una manera d’equiparar els processos formatius a distància amb els presencials.

Centrant-nos en l’aprenentatge mixt, podríem dir que combina diferents models formatius per adaptar-se a les necessitats dels estudiants d’una manera flexible i efectiva, i es basa en la interacció efectiva entre tots els aspectes que intervenen en un el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per decidir la metodologia més adequada hem de tenir en compte si l’enfocament que tenim ajudarà a millorar el procés d’aprenentatge dels meus estudiants en concret, i si disposem dels recursos necessaris per portar-ho a terme. Hem de tenir en compte aspectes com l’estil d’aprenentatge que fomentarem, els estudiants, el manteniment de l’entorn formatiu, la escalabilitat o la sostenibilitat

RECURSOS

CARMAN, J. (2005). Blended Learning Design. Five Key Ingredients. Disponible a http://www.agilantlearning.com/pdf/Blended%20Learning%20Design.pdf

CHARLES, D.D.; HARTMAN, J.L.; MOSKAL, P.D. (2004). Blended Learning. Boletines de investigación ECAR. Disponible a http://www.educause.edu/ECAR/BlendedLearning/157515

GRAHAM, C.R. (2005). Blended Learning Systems: Definition, Current Trends, and Future. Disponible a http://www.publicationshare.com/graham_intro.pdf

RECOMANACIONS

Quan s’ha de fer servir una solució d’aprenentatge de tipus mixt?

  • Per posar en pràctica pràctiques d’aprenentatge més efectives, més interactives que transmissives, i així incrementar la interacció entre estudiants, docents, continguts i recursos.
  • Si volem passar d’un aprenentatge centrat en els continguts a un centrat en l’estudiant.
  • Per recollir el millor de l’aprenentatge virtual i del presencial, transformant el model formatiu.
  • Per augmentar les competències i habilitats de l’estudiant per portar a terme un aprenentatge efectiu al llarg de la vida.
  • Per completar els moments de classe presencial amb models tant sincrònics com asincrònics, incrementant l’accessibilitat i la flexibilitat
  • Per reduir els costos econòmics dels processos d’instrucció, amb la reutilització del cursos i l’optimització dels recursos.

Quan no s’ha de fer servir una solució d’aprenentatge de tipus mixt?

  • Si no es disposa dels recursos, materials i humans, adequats.
  • Sense un disseny tecnopedagògic adaptat a les necessitats formatives del estudiants.
  • Si docents i estudiants no estan preparats o disposats a canviar els seus rols tradicionals.
  • Quan no es pugui donar un acurada coordinació i col·laboració docent.
  • Si no es poden oferir serveis de suport a alumnat i professorat.

Deixa un comentari